Rambla Josep Tarradellas, 5, 1r. - 08402 Granollers - Email: icavor@icavor.cat - Tel. 93 879 26 03 - Fax 93 879 14 38   CERCAR AL WEB    Col·legi | Biblioteca | Crèdits | Contacte | Subscripcions | Aportacions | Avís legal | Política de privadesa Editorial L´Apunt Noticies Acords de Junta Deganat Joves Advocats Passatemps Novetats legislatives Biblioteca Resum jurisprudencial Normalització lingüística Escola de Pràctica Jurídica Torn d´Ofici Al descobert Doctrina Relat amb toga Amb la Toga socarrimada Altres continguts Butlletí electrònic Números publicats Introduzca los t?rminos de b?squeda. Web www.lligall.cat Env?e el formulario de b?squeda    Sr. Carles Font i Ausió  Dijous, 22 de juliol de 2004 Nascut a Barcelona el 29 de juliol de 1949, és el segon de cinc germans. Fill, n?t i besn?t de notaris, t? un oncle i un germ? advocats i una germana llicenciada en dret. l´any 1971 obt? la Llicenciatura en Dret per la Universitat Central de Barcelona, incorporant-se a l´exercici de l´advocacia el 1973. Un any més tard es casa amb la Dolors Virgili, també advocada, amb la que ha tingut tres filles. Al llarg de la seva trajectària professional ha compaginat la professió díadvocat amb el desenvolupament de tot un seguit de càrrecs relacionats amb el seu entorn jurídic: l´any 1984 és President del Grup d´advocats Joves del col·legi d´advocats de Granollers. Entra a formar part com a diputat de la Junta de Govern del col·legi d´advocats de Granollers el 1987, ostentant el càrrec de degà de 1996 fins a 2004. Durant aquests darrers anys com a degà (1996 a 2004) és membre del Consell dels Il·lustres col·legis d´advocats de Catalunya, assolint el càrrec de President l´any 2001. Dins el Consell presideix durant quatre anys la Comissió del Torn d´ofici i la Comissió de la Llengua Catalana l´any 2003. també ha estat membre del Patronat de la Fundació Hospital Asil de Granollers -atesa la seva condició de membre de la Fundació Adolfo Monta?a Riera- i de la Fundació Ant?nia Roura i Barbany. és president del consell díadministració d?Edicions Tarafa S.L. des de 2001. Quan de petit et preguntaven ?Què serés quan siguis gran??, ja pensaves en exercir l´advocacia? No, perà pensava en alguna dedicació professional en el món del dret. Què et va impulsar a presentar-te com a degà per primer cop? El fet de que en Pere Canal no pensava seguir en el càrrec i que jo ja portava bastants anys amb alguna dedicació a les qüestions col·legials. En darrer lloc vaig pensar que podia dur a terme la tasca de degà degudament. Quins creus que han estat els objectius assolits més destacats durant els anys que has estat degà? Quina autocr?tica faries de la teva trajectària com a degà? Em conformo amb un de sol: haver endegat la conscienciació de que el nostre col·legi existeix, en haver incidit díalguna manera en que cada col·legiat tingui present que forma part del col·legi, que el col·legi és seu i que aquest li és ?til. Creus que t?ha quedat alguna tasca per fer? Quina? Crec que han quedat moltes coses per fer. Em preocupa no tenir a Granollers un edifici judicial. síc conscient que no és el col·legi qui ha de resoldre aquest tema, perà haig de dir que sento enormement haver patit la incomprensi? dels implicats en resoldre?l. Els que havien de prendre decisions no han estat capaños de veure que per damunt dels seus interessos hi ha els públics. Lamentable. també m?hauria agradat que la seu del col·legi abastés tota la planta de l´immoble on és situada, perà per opinions contr?ries a la meva així no es va poder aconseguir. I, finalment, crec que hi ha encara molt camp per c?rrer en el tema de les relacions entre col·legi i col·legiats, en el tema de la participació. Manca molta divulgació de la frase feta -que no per així és incerta- de que ?el col·legi és de totsí. Quins motius t?han portat a no presentar-te de nou? Senzillament, el creure que vuit anys en un càrrec són més que suficients. El que no síhagi fet en aquest temps, no es farà amb més duració en el càrrec. A part díaixí, vaig copsar noves il·lusions que han de permetre un millor desenvolupament de l´esdevenir del col·legi. Com ha estat el moment del comiat? Sincerament, trobarà a faltar el conjunt de relacions humanes que la tasca col·legial m?ha brindat. I no em refereixo a relacions de cap tipus especial sinó a aquelles amb els col·legiats, amb els seus problemes, amb les seves inquietuds... també trobarà a faltar la magn?fica sintonia amb tots els membres de la Junta de Govern que sortosament hem mantingut durant tots aquests anys, ... Quins són els ingredients per ser un bon degà? Quins consells donaries a la teva successora Lídia Condal i Invernón? No sí si síc capa? de respondre a aquesta pregunta. En qualsevol cas, la meva opinió personal és la de que un bon degà necessita, primerament, con?ixer a fons el col·lectiu, estar situat professionalment al seu mateix nivell, i després... escoltar, escoltar i escoltar. Se?m fa molt difícil donar consells a la Lídia, de fet no n?hi he donat cap. Només li diria una cosa de la que em consta és plenament coneixedora: ocupa un càrrec i el càrrec obliga. Pel que fa a la compatibilitat entre el càrrec de degà i la vida personal i la professional, haig de dir que, amb la major activitat i protagonisme de l´advocacia i dels organismes que la representen, aquesta compatibilitat va grinyolant cada cop més. Diria que principalment se?n ressent l´activitat professional ja que, ara per ara, encara no hem arribat a massa dedicacions col·legials en moments díatenció a la vida familiar. Creus que la teva tasca com a degà ha estat valorada positivament per la majoria dels col·legiatsí Com t´agradaria que se´t recordésí A la primera part de la pregunta crec que no em correspon contestar-la. En tot cas puc dir que he intentat estar a la disposició de tots els col·legiats, que he procurat que el col·legi fos de tots, que tothom considerés el col·legi com a quelcom propi, així com que el col·legi representés una eina per resoldre els problemes del dia a dia professional. Quin pes social i institucional t? el col·legi d´advocats de Granollers a la comarca del Vallés Oriental´ Penso que en t? molt, i més del que pensem. Hem de tenir en compte que és l´únic col·legi professional implantat a la ciutat. Estic segur de que les seves opinions i valoracions són tingudes en compte. De tota manera, crec que falta molta feina per fer, en el sentit de tenir molta més presència, com a institució, a la ciutat i a la comarca. Quin consell donaries als advocats més joves que es van incorporant al món de l´advocacia? Els diria a aquells que síincorporen que pensin que accedeixen a la professió més bonica de les que existeixen, per l´altruésme que comporta. O no és altruésme pensar en el client, fer nostres els seus problemes, i intentar solucionar-losí perà que pensin que aquesta meravellosa tasca és dura, que un no se?n surt sense una plena i constant dedicació, i sense un absolut total rigor professional que compromet, necessíriament, molt de temps. l´èxit només síassoleix donant més del que es rep. Incidència de les noves tecnologies en la professió de l´advocacia. Indiscutiblement que aquestes han incidit de manera important en la nostra professió, donant-li moltes més possibilitats i facilitant de manera important la feina. Poder cercar i trobar totes les opinions d´una matèria de manera ràpida i ?gil contribueix molt a la formació d´opinió. I aquesta és una de les nostres tasques més trascendents. Assessorar no és possible sense el coneixement. Sovint diem que els advocats no decidim, sinó que només informem, només assessorem. Malgrat així, tots sabem que ning? no prendr? una decisió contra un correcte assessorament. ... Crec que des del col·legi síha facilitat i es facilita l´Accès a les noves tecnologies com a fita de prestació de servei. Quin ha estat el teu paper com a defensor de la normalització de la llengua catalana dins l´àmbit jurídic? He intentat contribuir al fet de que expressar-se en la nostra llengua en l´àmbit de la Justícia no sigui un problema, un inconvenient o un desavantatge. I simplement a aconseguir que la normativa de que disposem sigui coneguda, aplicada. Per que cal considerar que, malgrat alguna disfunció, gaudim de possibilitats suficients per a una complerta i normal utilització de la llengua catalana en l´àmbit de la Justícia. Altre dedicació ha estat la de conscienciar als advocats de totes aquestes possibilitats, així com la de facilita?ls-hi les eines (per la informació, l´assessorament i la informàtica, ...) per fer servir el català. Des de la perspectiva que et d?na el teu càrrec com a president d?Edicions Tarafa, creus que el dret a la informació vulnera en moltes ocasions el dret al secret professional´ Què opines dels judicis paral·lels que fan els mitjans de comunicació i quina incidència poden tenir en el desenvolupament del procediment judicial´ Evidentment que no. El secret professional només el pot vulnerar qui el t?, qui l´ha de respectar, i aquest no ho és el mitj? de comunicació. El que sí cal dir és que el dret a la informació és un dels nostres drets fonamentals i, per tant, és obligació dels mitjans donar-nos la informació. I així, de vegades, molesta i inoportuna a qui apareix públicament, i crec que no hauria de ser així. díaltra banda, considero que els tribunals han deixat molt treballat amb la seva Jurisprudència tot el tema del dret a la informació. Pel que fa als judicis paral·lels em semblen molt poc seriosos per la seva manca de professionalitat, de dades, i la desinformació que es crea al seu voltant. Malgrat tot, no deixen de ser un reflexe no només de la necessitat d?informació que t? la nostra societat, sinó també de la necessitat de debat de tot el que l´envolta. Penso que aquests judicis paral·lels no tenen cap incidència en les resolucions judicials, tot i que no tinc la mateixa opinió en els casos de jurat. Quin creus que ha estat l´esdeveniment jurídic més rellevant durant els últims 20 anysí Per Què? l´encausament d?en Pinochet des d´un tribunal espanyol. Em va sorprendre enormement, doncs mai no havia arribat a pensar que les nostres institucions jurídico-democr?tiques puguessin abastar un assumpte de tanta trascendència per una part, i tant lluny? en l´espai per una altra. El desencés, perà, el seu desenlla?. Personaléssim El teu llibre preferit: Una novel·la. En aquests moments estic llegint ?La sombra del viento? de Carles Ruíz Zafín (en secret dir? que el ?llibre? que més llegeixo és la LEC) La can?? de la teva vida: Dizzy Miss Lizzy de The Beatles. Un malson: No poder dormir preocupat per no haver trobat la sol·lució Jurídica del problema d´un client. Un moment de la vida per repetir: Rebre una resolució favorable dels Tribunals en un tema que afecta de manera important a un client. Una an?cdota per recordar: En el camp de l´exercici professional i per no recordar-la, una vista en un recurs díapel·lació sense veure al President del Tribunal, el qual va estar amagat tota l´estona darrera de La Vanguardia. Un viatge per recomanar: 15 dies a Suéssa a primers de juny. Cruz Leonor Lupi??ez Navarro - Mireia l´pez i Ontiveros   Noticia més llegida a Al descobert: Entrevista al Sr. Jorge Vergara (Magistrat) (El Lligall 39) Puntuació: 0 vots: 0 Pots puntuar la noticia segons el teu criteri (5) (4) (3) (2) (1)

IL·LUSTRE COL·LEGI D´ADVOCATS DE GRANOLLERS Partits judicials de Granollers i Mollet del Vallés Rambla Josep Tarradellas, 5, 1r. 08402 Granollers Tel. 93 879 26 03 Fax 93 879 14 38 E-mail: icavor@icavor.cat CIF: Q0863004H Podeu enllaçar amb les noticies del Col·legi per mitjà del nostre Aquest web es gestiona amb l´aplicació PHP-Nuke, sota llicència GNU/GPL. Optimitzat per Internet Explorer 7.0 Adaptat i allotjat per DIMENSIS Dissenyada per CENTRO CREATIVO FERNANDEZ ALVAREZ