La nova llei de professions titulades i col·legis professionals (I)

El dia 9 de juny de 2006, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4.651 publicava la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l'exercici de professions titulades i dels col·legis professionals, que deroga la Llei 13/1982, del 17 de desembre, de col·legis professionals. La Llei està integrada per 76 articles, estructurats en 7 títols, més quatre disposicions addicionals, sis transitàries, una derogatària i una final.

La disposició final establia un termini de tres mesos per a la seva entrada en vigor, que va tenir lloc, doncs, el 9 de setembre de 2006, i la seva disposició transitària primera atorga un termini m?xim de dos anys per a l'adaptació dels estatuts i altres normes dels col·legis professionals i dels consells de col·legis professionals.

El primer que s'ha de destacar és la doble naturalesa de la regulació que inclou la Llei: per una banda, la regulació de l'exercici de les professions titulades, amb un tractament conjunt i sistem?tic del seu exercici, i per l'altra, les condicions de llur organització associativa, tant de naturalesa privada com de naturalesa col·legial.

Tal com indica el seu pre?mbul: ? davant la legislació preexistent que regulava només el règim dels col·legis professionals, en aquesta llei s'ha considerat convenient ampliar l'horitz? de regulació a les professions titulades en general i caracteritzar com a tals les professions per a l'exercici de les quals es requereix tenir un títol universitari .?

I no deixa de ser significatiu el motiu que es d?na per a efectuar una regulació tan completa: ? La regulació de l'exercici de les professions titulades és una preocupació actual i comuna dels paísos del nostre entorn, en la mesura que contribueixen aproximadament a un terç de l'ocupació laboral i constitueixen un dels principals motors de creixement ecoNúmic i progrés del coneixement en les societats avan?ades ?.

Partint de la vinculació d'aquestes professions al requisit de titulació superior, aspecte que les dota d'una especial transcendència social, el text estableix uns principis bésics relatius a les condicions d'Accès a la professió, les incompatibilitats i els drets i deures dels professionals, que garanteixen que siguin respectats els interessos generals i els dels destinataris de l'activitat professional. Aquesta normativa no és exhaustiva, perquè ha de conviure for?osament amb l'específica de cada sector professional, perà serveix de punt de referència comú al qual s'han d'ajustar les normes pràpies de cada sector.

La nova regulació parteix, doncs, de dues definicions: el concepte de professió titulada : ? Als efectes d'aquesta llei són professions titulades les que es caracteritzen per l'aplicació de coneixements i tècniques per a l'exercici de les quals cal tenir un títol acadèmic universitari, acreditatiu de la completa superació d'un pla d'estudis, que habiliti per a l'exercici professional d'acord amb la normativa vigent i, si escau, per a complir les altres condicions establertes per llei ? (article 2). I el règim d'exercici : ? Les professions titulades poden ésser col·legiades o no col·legiades, sens perjudici del dret d'associació. són col·legiades les professions en les quals, d'acord amb la llei, els professionals que les exerceixen queden integrats en un col·legi professional ? (article 3).

L'?mplia regulació del nou text legal, que serà objecte d'anàlisis en propers articles, inclou l'exercici de les professions titulades ( títol II : Accès a l'exercici, requisits, incompatibilitats, drets i deures, intrusisme i actuacions professionals irregulars, prestacions professionals obligatòries, serveis i prestacions exigits en situacions excepcionals i l'exercici ocasional d'una activitat professional), el règim disciplinari de l'exercici de les professions titulades ( títol III : règim sancionador general per raó de les infraccions vinculades a l'exercici professional, independentment que es tracti de professions col·legiades o no col·legiades), les associacions professionals ( títol IV : entitats que constitueixen una alternativa a l'organització col·legial en els casos en Què no s'aprecien motius que justifiquin suficientment la integració obligatòria dels professionals en una corporació de dret públic), els col·legis professionals ( títol V : només les professions que requereixen un títol oficial habilitant de caràcter universitari i que, alhora, fan una funció d'especial rellevència social poden quedar integrades en una organització col·legial), els consells de col·legis professionals ( títol VI ), les disposicions comunes als col·legis professionals i als consells de col·legis professionals ( títol VII : règim jurídic, recursos contra actes i acords, règim ecoNúmic, relacions amb l'Administració de la Generalitat, relacions amb altres entitats de la mateixa professió), i els registres de col·legis i d'associacions professionals ( títol VIII ).

Mentre aquesta adaptació no es produeixi, els estatuts i les altres normes col·legials continuen vigents en all´ que no contradiguin la llei i s'han d'interpretar en tots els casos d'acord amb els nous principis legals.

?

?