El Lligall: Publicació de l´Il·lustre Col·legi d´Advocats de Granollers - X Concurs literari “Relat amb Toga” 2n premi (El Lligall 43)

Rambla Josep Tarradellas, 5, 1r. - 08402 Granollers - Email: icavor@icavor.cat - Tel. 93 879 26 03 - Fax 93 879 14 38

X Concurs literari “Relat amb Toga” 2n premi (El Lligall 43)
Dilluns, 17 de novembre de 2008

El Grup d’Advocats Joves de Granollers va organitzar, en el marc de la festivitat de Sant Raimon de Penyafort, el desè concurs literari “Relat amb Toga”. En aquest número d’El Lligall us oferim el segon premi del concurs.

Autor: Marc Congost

ANHELANT LA LLIBERTAT (carta d’un pres a la humanitat)

Nadie combate la libertad;
a lo sumo combate la libertad de los demás.
La libertad ha existido siempre,
pero unas veces como privilegio de algunos,
otras veces como derecho de todos.
Karl Marx

Amagat, entre reixes i a les fosques, respiro. Batega el meu cor, una vegada i dues, i fins i tot tres vegades en un sol segon i...aspiro! Aspiro un aire carregat, dens, amb poc oxigen. El fum de la cel•la del costat es filtra per sota la porta, què estarà fent aquell vell boig? Miro de buscar resposta, paro l’orella a prop de la porta, sento les passes dels funcionaris, amunt i avall, miro d’afinar un xic més aquest sentit tant preuat aquí dins, l’oïda. Tanco els ulls per mirar d’augmentar la meva sensibilitat, com fan els pianistes quan arriba el moment clau de l’obra i, ho aconsegueixo. Segon rere segon, ho aconsegueixo, i sento. Millor dit, procuro escoltar més enllà del tan repetitiu xivarri de petjades, de ferro picant contra ferro, de gemecs, i de crits d’esperança. Un cop concentrat en mi mateix, i en la soledat que m’han ofert, segons ells, que m’he buscat per mi mateix, aconsegueixo sentir alguna cosa més. Miro d’entendre i comprenc. Comprenc per què entra fum a la meva cambra, trobo el perquè estic a punt d’ofegar-me aquí dins. Tot sol!

Algú em vindrà a treure d’aquí? I mentre m’ho pregunto, en un sol instant, en una amarga i tensa mil•lèsima de segon, em responc a mi mateix: ningú, ningú et traurà d’aquí, ets culpable, no mereixes res! Me n’han convençut... i aquestes paraules se m’endinsen al cervell, mentre reboten en les parets del meu cap.

El soroll de les estelles se’m fica dins del meu cos, com si jo mateix estigués cremant, què passa allà fora? Què estan fent? Què cremen? Per què?

I de cop i volta, sento l’olor de paper cremat, no deu poder ser veritat, no podem haver perdut una altra batalla, no ho poden estar cremant, i menys, al meu costat. Però estic aquí, lligat, sense llibertat, sent esclau, com molts, de la ignorància o, el que és pitjor, de la por a un món millor i més igual.

Com poden ser tan indecents? Com poden ser tan babaus? Com poden... i esclato a plorar. Sanglot rere sanglot, m’adono que tot ha estat en va, cremen i cremen, i no paren de cremar, ho estan arrasant tot!

La meva, la teva, la nostra vida, perquè sense cultura no hi ha vida, sense llibertat...TAMPOC! Han aconseguit prendre’ns allò que més preuàvem tots nosaltres, les partitures, els llibres...

Però entre sanglots penso, que ho cremin tot, sí, que ho cremin, que no en deixin ni rastre! Pobres infeliços, què es pensen que aconseguiran?

La cultura, tot i ser feble i tenir per arma una ploma i per escut, un paper, mai perd. El món de les idees mai s’acaba, no té límit.
El paper es crema, sí! I ara, l’estan cremant aquí, just a la vora, però a l’altre cantó del món, algú amb idees està disposat a donar més material per cremar, perquè vol que aquest món màgic d’ideologies, cultures i passions mai no mori.

El món de l’odi s’ha apoderat de la meva terra i, desesperat, escric aquestes últimes línies. Aquestes seran el meu testament, i és que no tinc res més per deixar al món que aquest simple paper. L’enrotllo, amb els meus dits tremolosos, les llàgrimes em continuen caient, i què?

Col•loco aquest rotlle de paper, aquest últim rotlle de paper que donaré a la humanitat, si és que després d’aquesta caça de bruixes hi continua havent humanitat, en una ampolla de vidre. Un tresor que he guardat durant tots els mesos que duc aquí dins, una ampolleta de vidre, omplerta amb sorra d’arreu del món i col•leccionada per la meva filla.

Trec un xic de sorra, m’entra al nas, i estossego. Un altre estossec, aquest cop provocat pel pessigolleig de la sorra del desert, d’un dels deserts del món. Sembla paradoxal, però ara, aquesta terra, on he fet les meves últimes passes, es tornarà àrida, estèril, per tant, morta.

Serà conseqüència d’haver acabat amb les idees, ja ningú no pensarà a tirar endavant, a lluitar, i vèncer! A crear i inventar un futur millor.

Finalment, i mentre em ve al record un somriure amable que es desdibuixa en la meva ment, aconsegueixo introduir el rotlle a l’interior d’aquest vidre, d’aquest tresor, i el llenço ben fort entre les reixes de la finestra, esperant que el riu, que es desfigura muntanya avall, l’aculli a les seves aigües i el traslladi per a fer d’aquest un món millor.

Las cadenas de la esclavitud solamente atan las manos:
es la mente lo que hace al hombre libre o esclavo.
Franz Grillparzer

Noticia més llegida a Relat amb toga:

IX Concurs literari ´Relat amb Toga´ : 2n premi (El Lligall 39)

Puntuació: 0
vots: 0

IL·LUSTRE COL·LEGI D´ADVOCATS DE GRANOLLERS
Partits judicials de Granollers i Mollet del Vallés
Rambla Josep Tarradellas, 5, 1r. 08402 Granollers
Tel. 93 879 26 03 Fax 93 879 14 38
E-mail: icavor@icavor.cat
CIF: Q0863004H

Podeu enllaçar amb les noticies
del Col·legi per mitjà del nostre

Aquest web es gestiona amb l´aplicació PHP-Nuke,
sota llicència GNU/GPL.
Optimitzat per Internet Explorer 7.0
Adaptat i allotjat per DIMENSIS
Dissenyada per CENTRO CREATIVO FERNANDEZ ALVAREZ