El Lligall: Publicació de l´Il·lustre Col·legi d´Advocats de Granollers - La mediació mercantil: el mètode del futur (El Lligall núm. 44)
Il·lustre Col·legi d'Advocats de Granollers
  
Rambla Josep Tarradellas, 5, 1r. - 08402 Granollers - Email: icavor@icavor.cat - Tel. 93 879 26 03 - Fax 93 879 14 38
  CERCAR AL WEB
  
Col·legi | Biblioteca | Crèdits | Contacte | Subscripcions | Aportacions | Avís legal | Política de privadesa


Google
  
La mediació mercantil: el mètode del futur (El Lligall núm. 44)
 Dijous, 18 de desembre de 2008

La mediació mercantil: el mètode del futur per resoldre conflictes entre empreses

Abel López Royo
Advocat
Raich Lopez Royo & Asociados


“Incluso en un banquillo de acusado es interesante oír hablar de uno mismo. Durante las intervenciones del fiscal y de mi abogado, puedo decir que se habló mucho de mí, tal vez más de mí que de mi crimen. ¿Eran, en todo caso, tan diferentes esos alegatos? El abogado levantaba el brazo y reconocía la culpa, pero con atenuantes. El fiscal tendía sus manos y denunciaba la culpabilidad, pero sin atenuantes. Sin embargo, algo me molestaba vagamente. A pesar de mis preocupaciones, me sentía tentado a veces a intervenir y mi abogado me decía entonces: “Cállese, será mejor para su causa.” Parecía como si de algún modo, el proceso se llevase dejándome fuera. Todo se desarrollaba sin mi intervención. Se decidía mi suerte sin contar conmigo.” (“El extranjero” Albert Camus –Alianza Editorial- pág. 100).

A vegades, l’única alternativa que queda és portar el litigi que mantenen les parts als tribunals, per tal que aquests dictin una resolució que solucioni la discrepància i això es deu, normalment, a la impossibilitat d’obtenir un acord amistós, després d’haver estat hores i hores (o potser no) negociant prèviament entre advocats.

És evident que un cop als tribunals, s’ha de seguir un procediment legalment reglat i, per tant, formalista, en el qual les parts no poden restar al marge ni intervenir-hi si no és seguint les pròpies normes que s’hi estableixen.

Reprenent la qüestió de la negociació prèvia al litigi judicial, i havent tingut la sort de participar en una mediació mercantil, proposada, tot s’ha de dir, per un advocat dels Estats Units, he experimentat que les parts –els clients- poden (i en alguns casos, han) d’intervenir molt més activament en les negociacions, per tal que aquestes no quedin com a reducte reservat i limitat a la intervenció dels advocats. És bo, en conseqüència, que el client – sempre salvant les excepcions - participi de la negociació.

No ens oblidem que els clients són qui coneixen de primera mà els fets i les particularitats –tècniques o no- de l’objecte i del dia a dia de l’execució del contracte i, per tant, amb l’ajuda experta de l’advocat com a jurista i amb un treball colze a colze d’ambdós plegats fan una combinació realment productiva a l’hora de preparar estratègies i negociar.

En molts països, els que més els de la “Common Law”, ja es porta duent a terme des de fa temps la modalitat de la mediació mercantil com a alternativa per a solucionar els conflictes entre les parts.

Fa uns dies, el Sr. Ramón Novo, secretari general del Consell d’Unión Fenosa, en una entrevista de la revista “Negocio” explicava que els assessors jurídics externs de les empreses porten molt de temps tractant de mentalitzar els seus clients que la millor forma de solucionar els conflictes, especialment en l’àmbit internacional, és a través d’un arbitratge, en poques paraules, perquè es pot acudir al millor especialista en cada cas segons l’assumpte en qüestió, i perquè és una forma eficaç, ràpida i justa de solucionar discrepàncies entre parts.

És cert. I és cert que cada vegada més les grans empreses acudeixen a les anomenades ADR (Alternative Dispute Resolution) o mètodes alternatius de resolució de disputes, que ofereixen diverses institucions. Però, amb tota humilitat, amb respecte i admiració, em permeto animar el Sr. Novo, i, evidentment, a tots vosaltres, per tal que proveu de mitjançar en els conflictes abans d’acudir a l’arbitratge (que, per cert, no sé si el Sr. Novo ho fa) ja que la mediació resulta flexible, dinàmica i relaxada.

Però, com deia el Sr. Novo, entenc que resulta essencial que un especialista en la matèria, de contrastada solvència i experiència, porti a terme les tasques d’orientació i guia mentre es perllongui la mediació.

Personalment, havia sentit a parlar molt més de la mediació en temes familiars que no pas en temes mercantils i, per això, quan l’advocat estranger dels Estats Units, que ens donava suport en aquest assumpte sotmès a llei estrangera, em va proposar d’intentar fer una mediació mercantil, el que primer vaig preguntar-li va ser: I és un tema seriós o és perdre el temps? En pot sortir una resolució executiva? Serà el mediador independent? Com ho organitzarem?

La resposta a totes les preguntes va convèncer el client i a mi, i realment va ser una experiència enriquidora.

Les dues parts vàrem seleccionar un mediador neutral, majoritàriament eren exjutges o advocats en actiu o retirats; en el nostre cas, un advocat de reconegut prestigi del país, i vàrem convenir reunir-nos durant tres dies al despatx del mediador, per tal de trobar una solució amistosa a la divergència.

No cal que us digui que la mediació era (i ha de ser) absolutament voluntària, i que pel sol fet que les parts hi vulguin accedir, ja denota la voluntat de voler solucionar els conflictes per la via amistosa.

Per tant, com per descomptat, no podia ser d’una altra manera, com a conseqüència de la voluntarietat del “procediment de mediació”, abans d’iniciar la mediació només es va firmar un document entre les parts, en el qual es determinava la voluntarietat, el termini de duració previst (tot i que qualsevol part la pot donar per acabada en qualsevol moment, la confidencialitat, fins i tot de no utilitzar posteriorment informació o documentació rebuda per l’altra part durant la mediació o el testimoni del mediador), i el fet de recollir per escrit un possible acord entre les parts, que es pogués executar en cas de ser incomplet).

I la mediació va començar... Durant tot moment hi va haver un to relaxat, flexible, distès, on en algunes ocasions les parts estaven exposant opinions i consideracions totes juntes, d’altres el mediador anava i venia d’una sala a una altra, com a conseqüència de la separació de les parts en diferents sales, quan no hi era el mediador preparàvem estratègies, segons intuíem per on podríem “caçar” els altres. La veritat, i professionalment parlant, és un treball de camp que et permet estar molt unit al client, preparant conjuntament l’estratègia a seguir i participant activament i reaccionant ràpidament a les propostes o despropòsits de l’altra part i en cap cas el mediador intenta forçar cap acord.

Des del meu punt de vista, estem avançant cap a un sistema que cada vegada necessita promoure més l’intent de resoldre conflictes de forma amistosa, almenys en assumptes mercantils, com a mecanisme alternatiu a la jurisdicció ordinària.

De fet, em comentava aquest advocat estranger dels Estats Units, el 75% dels conflictes que es porten a mediació, es resolen de forma amistosa. I llegia en un article referent a l’anuari del CEDR (Centre for Effective Dispute Resolution), institució ubicada a Londres i dedicada a la solució de conflictes per via amistosa, que la mediació voluntària dels conflictes ha augmentat un 50% on fins i tot s’arriben a acords amb mediacions en un sol dia.

Prova d’això, és la Directiva 2008/52/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2008, que pretén que els Estats Membres fomentin la mediació i creïn mitjans per controlar els serveis de mediació, és a dir, pretén d’alguna forma regular la institució de la mediació, i no sé si això en pot ser un inconvenient, ja que la mediació perdria la flexibilitat i llibertat que crec que ha de tenir. Però aquest seria un altre tema de debat.



 
Noticia més llegida a Doctrina:

Secuelas temporales (El Lligall 31)

Puntuació: 0
vots: 0

Pots puntuar la noticia segons el teu criteri

(5) Excel·lent
(4) Molt Bo
(3) Bo
(2) Regular
(1) Dolent


Augmentar mida de la lletraDisminuir mida de la lletra
Versió imprimibleEnviar per correu


IL·LUSTRE COL·LEGI D´ADVOCATS DE GRANOLLERS
Partits judicials de Granollers i Mollet del Vallés
Rambla Josep Tarradellas, 5, 1r. 08402 Granollers
Tel. 93 879 26 03 Fax 93 879 14 38
E-mail: icavor@icavor.cat
CIF: Q0863004H
Podeu enllaçar amb les noticies
del Col·legi per mitjà del nostre
Aquest web es gestiona amb l´aplicació PHP-Nuke,
sota llicència GNU/GPL.
Optimitzat per Internet Explorer 7.0
Adaptat i allotjat per DIMENSIS
Dissenyada per CENTRO CREATIVO FERNANDEZ ALVAREZ