Legítima i llegítima

L’adjectiu legítim (legítima, en femení) designa que una cosa és fundada en dret, vàlida perquè és conforme a la llei, als principis acceptats.

Cal no confondre’l amb el substantiu llegítima, que fa referència a la porció de l’herència de la qual el testador no pot disposar lliurement perquè la llei l’assigna als seus parents de línia directa.

A Catalunya, la llegítima és la quarta part d'una herència, que s'ha de repartir entre tots els legitimaris.

Exemples:

• Per aplicar l'eximent de legítima defensa calien proves eloqüents que demostressin que l’home es va defensar a trets perquè en aquell moment l'estaven agredint.

• De conformitat amb l’article 366 del Codi de successions, l’hereu respon personalment del pagament de la llegítima i del seu suplement.