Contingut:

l Civil: reclamació d'honoraris del lletrat

< En Relació als honoraris professionals, destaquem que el Tribunal Suprem ha establert el criteri que la reclamació de les costes a Què va ser condemnada la demandada, demanant-ne la taxació i realitzant el pagament, comporta la interrupció de la prescripció de l'acció per exigir el cobrament dels honoraris del lletrat. STS, Sala Civil, de 21 de maig de 2004 (RJ 20042787).

2.- Responsabilitat penal de l'advocat (derivada de la Comissió de delictes, especialment dels
tipificats als articles 450, 456 a 461, i 463 a 467 del codi penal)

< Segons informa el Consell de l'Advocacia Catalana, un Jutjat d'Instrucció imputa un advocat per inventar-se una Sentència: un dels jutjats de Girona investiga el cas d'un advocat que presumptament es va inventar una Sentència. El seu client el va descobrir després de demanar a un altre tribunal que s'executés la resolució per l'assumpte que suposadament havia guanyat el seu representant. Quan els funcionaris van observar el document, es van adonar que aquella Sentència no havia sortit de la seva oficina. Senzillament, la resolució no existia. Els papers que tenia a la m? l'afectat, no eren més que una ficció. Una ficció, perà, que va deixar de ser-ho a partir de la investigació que es va obrir immediatament després. Ara, el lletrat està imputat i la instrucció avan?a cap al judici. La Sentència n'és la prova clau. La confian?a és un element bésic en la Relació entre els advocats i els seus clients. Aquests ignoren l'essència dels procediments que segueixen i els tecnicismes jurídics. Els lletrats preveuen solucions per als problemes que els seus patrocinats els plantegen; tracten de reduir l'abast dels conflictes que els esquitxen i lluiten per augmentar els beneficis que se'ls presenten. perà aquesta diNúmica també t? excepcions. De fet, un jutjat de la ciutat està afrontant aquests dies les perquisicions per una d'aquestes rareses. Una suposada irregularitat greu ha portat un advocat de l'estrada al banc dels acusats. El seu client li va demanar que dirigés la reclamació civil que volia portar a terme en un jutjat de Barcelona. L'advocat va acceptar el treball. Inicialment li va reclamar diners per poder treballar comodament. Els dies van passar, perà els resultats no arribaven. Una de les argumentacions que suposadament va haver d'escoltar el perjudicat quan es va interessar per l'evolució del cas era que calia una altra provisi? de fons. El capital desemborsat va augmentar. No obstant així, no s'albirava la solució de l'assumpte. Després de la incertesa per les gestions i els tràmits que presumiblement s'estava desenvolupant al jutjat van arribar-hi les bones Notícies. O així va pensar la víctima. El seu advocat, per fi, li comunicava que tot havia anat b?. Havien guanyat el plet. Per demostrar-ho, només calia llegir la Sentència. Els papers, en efecte, donaven la raó a les seves tesis. El client ja en tenia una c?pia i havia d'esperar per cobrar en el futur els diners que li corresponien. Com que la part dispositiva de la resolució no s'executava i el denunciant volia rebre la compensació que, segons creia, li corresponia, es va despla?ar fins al jutjat de Barcelona. Va preguntar innocentment per la seva Sentència. Li van respondre que no existia i va mostrar el seu exemplar. La reacció va ser immediata. L'advocat, el presumpte autor de la redacció, ja està imputat. De civil, l'afer s'ha transformat en penal.

< L'Audiència Provincial de C?diz ha confirmat la condemna imposada pel Jutjat Penal a un advocat com a autor d'un delicte de deslleialtat professional, a la pena de divuit mesos de multa amb quota di?ria de 6 euros i inhabilitació especial per a la professió, a més d'indemnitzar els perjudicats, per no haver iniciat la corresponent acció civil per a reclamar els danys i perjudicis per vulneració de la propietat intel·lectual, mantenint enganyat el seu client durant quatre anys sobre el desenvolupament de l'assumpte, tot i que elimina la circumstència atenuant anal´gica d'anomalia psíquica que havia apreciat el Jutjat, ja que "de la lectura del acta del juicio no se desprende que concurriere la circunstancia apreciada en el acusado apelante. Así, es una afirmación que ?l realiza que no resulta corroborada por ningún testigo y tampoco parece compatible con el hecho de que el acusado siguiera al frente de su despacho como ?l mismo reconoce, aparte de todo ello que la querellante también se lo encontr? en el juzgado y acudi? a visitarlo a su inmobiliaria. Esto es, continuaba al frente de los negocios, circunstancia poco compatible con una enfermedad como la acogida en la sentencia de instancia. Aparte de todo ello tampoco consta ningún dictamen m?dico que así lo certifique ni consta que el acusado estuviera en tratamiento m?dico por dicha enfermedad". Sentència de l'Audiència Provincial de C?diz (secció 3?), de 20 desembre de 2002(ARP 2003312)

3.- Responsabilitat disciplin?ria de l'advocat

< A efectes de la interposició del recurs d'apel·lació de la LJCA contra Sentència dictada per un Jutjat contenciés administratiu, el Tribunal Suprem considera que la quantia d'un procediment contenciés administratiu contra sanció de suspensi? d'un mes de l'exercici de la professió és inferior a 3 milions de pessetes. La valoració de les sancions a efectes de l'accessibilitat al recurs l'efectua el tribunal amb aquests raonaments: "en aquellos casos en que, aun tratándose de sanciones que consisten en privación de derechos, existe una posibilidad razonable de establecer su valoración econàmica, debe fijarse la cuant?a del recurso con arreglo a ella, pues así se infiere de las normas generales sobre determinación de la cuant?a, que ordenan estar al valor de la pretensión, sin exigir que éste se concrete en suma de dinero (artículo 50 de la Ley de Jurisdicción) y admite gen?ricamente la existencia de sanciones valorables econàmicamente (artículo 51.2 de la misma Ley) sin ce?irse a las de caràcter pecuniario. Es evidente que en el presente caso la posibilidad de sanciones susceptibles de valoración econàmica està establecida en el artículo 42.2 de la vigente Ley de la Jurisdicción, de donde se deduce, de acuerdo con el criterio jurisprudencial antes expuesto, que, siendo estas valorables, no han de considerarse de cuant?a indeterminada y, en el caso concreto enjuiciado, que afecta a la imposición de una sanción de suspensión de un mes de ejercicio profesional, es acertado el criterio de la Sala de instancia que estima que la cuant?a de los ingresos dejados de percibir no excede de aquella cifra. [...] la determinación de dicha cuant?a habr? de precisarse en cada caso concreto en función de las circunstancias del caso, pudiendo en todo caso la parte interesada alegar su discrepancia con la cuantía fijada por el recurrente de conformidad con lo dispuesto en el artículo 40 de la Ley vigente Jurisdiccional". STS (Sala Contenciosa Administrativa, secció 6a.), de 23 de maig de 2003 (RJ 20034094).

BIBLIOGRAFIA

? JImónEZ LA TORRE, Asunción. Elecciones a cargo de la Junta de Gobierno del Ilustre Colegio de Abogados de Madrid, AJA (Pamplona) 629/2004.

? l´PEZ DE LA PE?A SALdíaS, J. Francisco. Validez del pacto de cuota litis. Comentario a la sentencia de la Sala 1? del Tribunal Supremo Núm. 357/2004 de 13 de mayo de 2004 (RJ 2004, 2739), Repertorio TS, Aranzadi (Pamplona), 2004.