Les ordres

La documentació judicial conté un gran nombre d’ordres (un demandat ha de pagar una multa, un condemnat ha d’ingressar a la presó, un agent de policia ha de detenir algú, un funcionari ha d’enviar un ofici, etc.). Per expressar aquestes ordres, el castellà sol utilitzar l’imperatiu de 3a persona acompanyat del pronom impersonal se (requiérase, oficiese, únanse, etc.).

En català, en canvi, utilitzem les formes imperatives de 2a persona del plural, que és adequada tant si el text s’adreça a una sola persona utilitzant el tractament de vós com si s’adreça a diverses persones (és a dir, vosaltres).

Convé utilitzar aquestes formes verbals més directes quan l’emissor (jutge o secretari) dóna ordres als funcionaris perquè efectuïn alguna diligència o quan el document faci referència a aquestes ordres. Així, en els documents que impliquen la resolució d'algun tràmit (provisions, diligències d'ordenació, interlocutòries, etc.) convé fer servir la forma imperativa del verb corresponent (citeu, lliureu, practiqueu, notifiqueu, etc.) que permet que el text sigui més clar i directe.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts
Uniu l’escrit anterior a la peça separada
Incoeu diligències indeterminades
Citeu la persona esmentada.

Les obligacions

En el llenguatge judicial sovint s’utilitzen les formes de futur (podran, establirà, constituirà, etc.) per expressar obligacions, però no és recomanable utilitzar-les, perquè aquest temps verbal expressa accions o estats que tindran lloc en un temps posterior, i és possible que no quedi prou clar el matís d’obligatorietat de la frase.

Compareu, per exemple, aquestes dues frases i observeu que en la segona no hi ha cap dubte de l’obligatorietat, mentre que la primera es pot entendre que expressa una acció futura:

Els acusats indemnitzaran l’empresa amb la quantitat de 1.000 euros.
Els acusats han d’indemnitzar l’empresa amb la quantitat de 1.000 euros.

El futur és un temps que expressa accions o estats que tindran lloc en un temps posterior. L’utilitzarem, doncs, només quan vulguem expressar que un fet tindrà lloc més endavant.

Un cop transcorregut el termini, disposaré que es traslladi la demanda.
Podeu consultar les actuacions, que seran a la secretaria fins que s’exhaureixi el termini.
Durant el mes d’agost aquest jutjat assumirà la recollida d’escrits.

En els casos que vulguem expressar obligacions de manera inequívoca és aconsellable utilitzar l’imperatiu .

Publiqueu-ho al BOP mitjançant edictes, en els quals s’expressarà i expresseu-hi la prohibició de fer pagaments a la persona fallida.
Formeu un expedient de jurisdicció voluntària, que es registrarà i registreu-lo al llibre corresponent.

o bé la perífrasi d’obligació, que es forma amb el verb haver conjugat, la preposició de i l’infinitiu del verb corresponent.

En virtut d’aquest manament, l’encarregat dels calabossos posarà ha de posar en llibertat immediatament el detingut.
La part demandada abonarà ha d’abonar els interessos legals de la quantitat reclamada des de la data de la interpel•lació judicial.

***Informació extreta dels documents següents, que es poden consultar al web del Departament de Justícia:
Manual de llenguatge judicial
Curs de llenguatge jurídic
Autoaprenentatge de llenguatge jurídic.