Lídia Macias Pla
Grup d’Advocats Joves de Granollers

El passat mes de juny, i a fi de fomentar l’assistència i participació de tots els advocats joves al XVI Congrés Estatal de l’Advocacia Jove, que va tenir lloc a primers de juliol a la ciutat de Barcelona, el Grup d’Advocats Joves de Granollers es va proposar subvencionar amb una prima total de 200 euros a repartir entre tots aquells advocats joves que s’inscriguessin al referit Congrés. Com a requisit per a poder gaudir d’aquesta subvenció, els interessats havien de presentar un petit resum del que ha estat el XVI Congrés d’EAJ.

En aquest sentit, la companya Lídia Macias Pla ens presenta un petit resum dels principals punts que es van debatre enguany i que són d’important interès per a tots els joves advocats.

El passat mes de juliol es va celebrar a Barcelona el XVI Congrés Estatal de l’Advocacia Jove, amb la participació i col•laboració de diferents grups d’advocats joves a nivell estatal i, entre ells, el Grup d’Advocats Joves de Granollers.

En aquesta nova edició, i durant quatre dies, es va debatre sobre dues qüestions que afecten directament i especialment el jove advocat que s’inicia en l’advocacia, i que es concreten, per una banda, en les implicacions que la Llei òmnibus ha comportat per a l’exercici de l’advocacia, i per una altra banda, la relació laboral especial de l’advocacia envers les societats professionals.

I.- La llei 25/2009, de 22 de desembre de 2009, (Llei òmnibus) modifica diverses lleis per a la seva adaptació a la llei sobre lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici. En concret, i centrant-nos en aquells aspectes que afecten més directament el jove advocat que s’incorpora a professió, cal remarcar els articles 5 i 48 de la referida llei, els quals modifiquen l’accés a l’exercici de la professió, així com dels respectius col•legis professionals.


a) L’article 5, en concret, modifica la llei 2/1974, de 13 de febrer, sobre col•legis professionals, i permet no només un millor accés als professionals que s’incorporen als col•legis professionals, sinó també es busca garantir una major autonomia en l’exercici de la professió. En resum:

- S’eliminen les restriccions que fins aleshores existien sobre la publicitat dels serveis professionals, i permet que el consumidor (o client) estigui millor informat i s’incrementi la seva capacitat d’elecció.
- S’eliminen les restriccions fins ara fixades pels col•legis a l’exercici conjunt de dues o mes professions.
- Es suprimeix l’obligació de comunicar l’exercici de la professió fora del territori del col•legi d’inscripció.
- Es suprimeix la funció dels col•legis d’establir barems orientadors d’honoraris o qualsevol altre recomanació sobre preus, no obstant això, si que s’admet la col•laboració amb l’Administració de Justícia a efectes de taxació de costes.
- La sol•licitud de visat col•legial serà voluntària, sense que els col•legis puguin imposar als professionals l’obligació de visar els seus treballs.
- S’estableix l’obligació que els col•legis comptin amb un servei d’atenció als usuaris i als col•legiats, amb l’obligació d’atendre i tramitar les seves queixes.

b) L’article 48 modifica la Llei 34/2006 sobre l’accés a la professió d’advocat i procurador dels tribunals. Amb aquesta reforma es busca assegurar el compliment del principi de lliure prestació de serveis i alhora evitar qualsevol possible discriminació d’advocats i procuradors d’altres estats membres.
La segona gran novetat és una disjuntiva; per una banda regula els requisits necessaris per a l’obtenció del títol, habilitant per al desenvolupament d’una professió titulada- com pot ser l’advocacia o la procuradoria- però no regula els requisits que s’han de complir per al seu exercici.

Malgrat això, tot l’exercici ocasional de l’advocacia, així com l’establiment d’advocats comunitaris a l’Estat espanyol, tenen un desenvolupament normatiu propi a nivell comunitari, com poden ser la Directiva 77/249 CEE del Consell, dirigida a facilitar l’exercici efectiu de la lliure prestació de serveis pels advocats; la Directiva 98/5/CE, de 16 de febrer, destinada a facilitar l’exercici permanent de la professió d’advocat en un Estat membre diferent d’aquell en què s’hagi obtingut el títol; o la Directiva 2005/36/ CE, relativa al reconeixement de qualificacions professionals.

II.- L’altre punt objecte de debat al Congrés va ser l’estudi de la relació laboral de caràcter especial de l’advocat envers les societats professionals.

Pel que fa al primer aspecte, el Reial decret 1331/2006, de 17 de novembre, regula la relació laboral de caràcter especial dels advocats que presten serveis en despatxos d’advocats, ja siguin individuals o col•lectius. Aquesta norma estableix una regulació específica i diferenciada de la regulació de la relació laboral comuna -la qual es recull a l’Estatut dels treballadors i les seves normes de desenvolupament-, per entendre que en aquelles es donen determinades peculiaritats o especialitats que no concorden ni s’avenen amb la regulació que l’Estatut dels treballadors fa de la relació laboral comuna.

Aquesta norma introdueix un sistema de fons de la relació laboral especial, de difícil aplicació a l’establir que els drets i les obligacions que afecten a aquesta relació laboral especial s’han de regir pels convenis col•lectius específics i d’aplicació exclusiva als despatxos d’advocats. S’entén que, a la pràctica, és de difícil aplicació perquè el RD 1331/2006 no fixa els requisits legals per negociar aquests convenis col•lectius, sense que, en l’actualitat, existeixin estructures representatives de les parts que puguin dur a terme aquesta negociació.

Davant aquesta llacuna normativa, la Confederació Espanyola d’Advocats Joves va proposar, com a possible solució enfront dels problemes derivats de la manca d’identificació de les parts cridades a aquesta negociació col•lectiva de caràcter especial, la creació d’associacions professionals amb personalitat jurídica, independent de les institucions representatives de la professió. En aquest sentit, totes les agrupacions d’advocats joves han d’instar els col•legis d’advocats, perquè aquests realitzin totes les actuacions necessàries per afavorir la constitució d’aquestes associacions professionals a fi que, mitjançant la negociació col•lectiva, es puguin concretar les especialitats de la relació laboral de caràcter especial de l’advocat.

En darrer terme, i pel que fa a les societats professionals, des de la Confederació Espanyola d’Advocats Joves es va proposar, entre altres recomanacions, que tots aquells joves advocats que exerceixin o vagin a exercir la professió col•lectivament, adaptin aquest exercici al règim jurídic de les societats professionals, el qual s’adequa millor a les necessitats de l’advocat i que es concreten, entre d’altres, per la protecció que l’LSP dóna a l’advocat en relació a la responsabilitat que pugui derivar-se del seu exercici professional.

Finalment, des del Grup d‘Advocats Joves de Granollers, valorem molt positivament l’organització d’unes conferències on es pugui debatre sobre aquells aspectes que ens afecten molt directament com a advocats joves, i animem tots els companys a participar als futurs actes que s’organitzin ja sigui a nivell estatal, autonòmic o de partit judicial, sempre amb la finalitat de vetllar pels nostres drets i deures en l’exercici de l’advocacia.