Amb motiu de la festivitat de Sant Raimon d'enguany, des del Col·legi hem decidit iniciar una col·lecció de punts de llibre de temàtica jurídica. Els punts de llibre, o punts de lectura, són l'estri imprescindible per acompanyar l'acte de la lectura i, per tant, el complement per a una de les eines essencials dels advocats, els llibres, tot i l'impacte de les noves tecnologies. Tanmateix, si ja teniu el despatx tant altament informatitzat que ni feu servir els codis, manuals, guies judicials, etc. com a eina de consulta, sempre us quedarà gaudir de la lectura de novel·les, assaigs, teatre i poesia en les poques estones lliures que la nostra professió ens deixa. Sempre hi ha un moment per poder detenir la mirada sobre un punt de lectura, cosa que voldrà dir que hem tornat a obrir aquell llibre que havíem deixat a mitges. És, per tant, una nova reivindicació de la lectura, en aquest any del llibre, sigui quin sigui el seu suport, i de la literatura, així com dels valors que amb aquest mitjà s'han intentat transmetre les diverses generacions.

Amb aquest primer punt de lectura encetem, doncs, una breu col·lecció, d'aproximadament uns nou exemplars, que anirem editant a raó d'un cada any, coincidint amb la festivitat col·legial de Sant Raimon de Penyafort, i amb la qual pretenem anar seguint l'evolució de la història del dret, des dels seus orígens fins a l'actualitat. Intentarem comprovar, també, si aquesta visió panoràmica ens permet de constatar l'existència d'una autèntica "evolució" en el procés de civilització humana o, si ben al contrari, encara avui dia estem a poques passes del punt d'inici.

Juntament amb l'exemplar de punt de llibre que s'editi cada any, per al qual intentarem comptar amb patrocini extern, s'inclourà un breu article en aquesta revista que exposarà, resumidament, els trets essencials tant de l'objecte que protagonitzi el punt com del dret de l'època de referència.

Per al primer lliurament, hem situat l'inici de l'evolució en el dret babilònic. En el primer punt de la col·lecció, que us hem lliurat juntament amb aquesta revista, reproduïm l'estela de diorita negra on es troben gravades les 282 lleis del Codi de Hammurabi, escrites en caràcters cuneïformes i en idioma akkadi, distribuïdes en 34 columnes horitzontals que ocupen l'anvers i el revers de l'estela. A la part superior, el rei Hammurabi (dempeus) rep les lleis de mans del déu Shamash, el déu Sol i déu de la Justícia. L'estela va ser trobada l'any 1902 per una expedició francesa a Susa, on fou duta com a botí de guerra l'any 1200 abans de la nostra era pel rei d'Elam Shutruk-Nakhunte. Actualment es conserva al Museu del Louvre de París.

L'escena reproduïda a l'estela pretén certificar l'origen diví de la llei i el sacrilegi de la seva violació. El déu està assegut al seu tro, que recorda el pòrtic d'un temple, i recolza els peus sobre la terra, suggerida per pics muntanyosos. S'afirma per una part el domini diví sobre la terra, però també s'al·ludeix a la muntanya com el lloc sagrat on l'home pren contacte amb la divinitat. La indumentària de Shamash conserva la vella tradició sumèria del kaunakes, i els seu rostre adquireix severitat amb la llarga barba que cau damunt del seu pit, segons l'ús semita. Damunt del seu cap du el birret sagrat amb quatre parells de banyes. Hammurabi està dempeus, vestint una llarga túnica que dibuixa amplis plecs i que deixa al descobert l'espatlla i el braç drets; cobreix el seu cap amb un barret similar als de l'època de Gudea i du barba segons la moda vigent. L'escena marca l'ascendent de la figura divina mitjançant els atributs del seu poder en la mà dreta i el puny esquerre tancat, que reforcen l'energia de la seva paraula. Llampecs de foc emergeixen de la seva esquena i fan encara més terrible el seu aspecte. El monarca, en caràcter de cap de la comunitat humana, manté la seva posició erecta en actitud de respecte, que s'accentua en el braç dret aixecat envers la boca. Les figures són convencionals i accepten un cànon estètic antic, i l'escena domina per la senzillesa i la relació directa entre les dues figures. Sense elements addicionals a la superfície polida que serveix de fons, l'escena adquireix dimensions impressionants.

Aquest famós Codi, que no va ser superat en tota l'Antiguitat i que va influir directament en la legislació dels hebreus, els grecs i els romans, és un text jurídic a causa del propòsit unificador de Hammurabi (±1.728 a.n.e. - 1.686 a.n.e., sisè rei de la I dinastia -amorita- de Babilònia) i representa una vigorosa temptativa per formular la legislació de Sumer i Akkad, sobre la base del dret consuetudinari codificat anteriorment per Ur-Nammu d'Ur i altres monarques de Sumer, i va ser el primer codi legislat per a tota Mesopotàmia sobre una àmplia gamma de matèries: econòmiques, civils, penals, administratives i laborals.

Com a primera curiositat a destacar, a les cultures del Pròxim Orient Antic eren els deus els qui dictaven les lleis als homes, i per aquest motiu les lleis eren sagrades. Ara bé, abans de l'arribada de Hammurabi al poder, eren els sacerdots del déu Samash els qui exercien com a jutges, però Hammurabi va establir que fossin funcionaris del rei els qui assumissin aquesta funció, retallant així el poder dels sacerdots i enfortint el del propi monarca, alhora que aconseguia unificar criteris, evitant l'excessiva subjectivitat de cada jutge.

El Codi de Hammurabi pretén establir lleis aplicables en tots els casos i impedir que cadascú "prengui la justícia per la seva mà". No s'hi distingeix entre dret civil i penal i s'hi regula el comerç, el treball assalariat, els préstecs, els lloguers, les herències, els divorcis, la propietat, les penes per delictes de robatori, assassinat i altres. A les penes aplicades a cada delicte es distingeix si hi ha intencionalitat o no, i quina és la categoria social de la víctima i la de l'agressor (la pena és major si la víctima és un home lliure i menor si és un esclau). La majoria de les penes són multes, tot i que també existeix pena de mutilació i àdhuc la pena de mort. En alguns casos, com en el que reproduïm al lateral del punt de llibre, la llei opta per aplicar el talió: fer a l'agressor el mateix que ell va fer a la seva víctima, això sí, sempre que ambdós siguin de la mateixa categoria social (n'hi havia tres: els lliures, els esclaus i una categoria intermèdia anomenada muskenu), ja que en el supòsit que l'agressor fos d'una categoria superior a la de la víctima no s'aplicava el talió sinó una condemna a una pena pecuniària.

S'ha dit que les lleis de Hammurabi expressen tot el rigor i la severitat d'unes institucions coercitives, per a preservar a tota costa l'autoritat i l'ordre social de l'Estat, que no vacil·la d'aplicar la llei del talió i la pena de mort als delictes comesos, normalment, per les classes més desfavorides. Uns exemples poden ser il·lustratius:

"Si un senyor trenca l'os d'un altre senyor, se li trencarà el seu os"

"Si destrueix l'ull d'un plebeu o trenca l'os d'un plebeu, pagarà una mina de plata"

"Si destrueix l'ull de l'esclau d'un senyor o trenca l'os de l'esclau d'un senyor,
pagarà la meitat del seu valor"

"Si un home colpeja un altre lliure en una disputa i li causa una ferida, aquell home jurarà <> i pagarà el metge"

"Si un home ha acusat un altre home i li ha atribuït un assassinat i aquest no ha estat provat en contra seva, els seu acusador serà condemnat a mort"

"Si un fill ha colpejat el seu pare se li tallarà la mà"

Per als més interessats en aquest tema, a part de la multitud de pàgines web que trobareu amb comentaris sobre el Codi, podeu llegir el llibre CÓDIGO DE HAMMURABI, de Federico Lara Peinado (Ed. Tecnos), 3a. edició, 1997, 376 pàgines, preu 13,50 €.

És inevitable una darrera referència, abans de cloure aquest article, al que està passant actualment a la zona on va ser creat el monument legislatiu protagonista del nostre primer punt. Segons ha informat el departament d'art antic del Pròxim Orient del British Museum, la recent guerra de l'Iraq ha tingut conseqüències nefastes, a més del punt de vista humanitari, també per al patrimoni arqueològic. Així, els museus arqueològics han estat salvatgement saquejats a la caiguda del règim dictatorial, aprofitant que les tropes invasores es varen preocupar únicament de protegir els pous de petroli; i les restes de la mítica ciutat de Babilònia han sofert greus danys, paradoxalment, a causa de la instal·lació d'una base militar nord-americana (El País, 16.01.2005).