AMB LA TOGA SOCARRIMADA o la realitat de la deontologia professional

Albert Conesa i Bausí

2.- Responsabilitat penal de l'advocat (derivada de la Comissió de delictes, especialment dels
tipificats als articles 450, 456 a 461, i 463 a 467 del codi penal)

P L'Audiència Provincial de Barcelona absol un advocat del delicte de falsedat de l'article 396 del codi penal, consistent en aportar a un procés declaratiu de menor quantia la c?pia d'una escriptura d'apoderament especial, atorgat per uns treballadors en favor del seu client, que havia estat manipulada, sense que consti que el lletrat conegués l'alteració, per aplicació del principi " in dubio pro reo" (Sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona, secció 5a., de 10-03-2003, TSJiAP 2003647)

P El Tribunal Suprem absol dos advocats del delicte de deslleialtat professional, perà els condemna com a autors d'un delicte d'apropiació indeguda agreujada per l'abés de la credibilitat professional, amb l'atenuant d'haver procedit a disminuir els efectes del delicte, a les penes de dos anys de presí, amb privació del dret de sufragi passiu i inhabilitació especial per a l'exercici de l'advocacia durant la condemna. La Sentència declara provat que els lletrats, en defensa dels interessos dels hereus d'un mort en accident de circulació, varen arribar a un acord extrajudicial amb l'asseguradora, que els va lliurar un tal´ de 4 milions de pessetes, ingressant aquesta quantitat a la caixa forta del seu despatx, sense comunicar res als interessats, a qui varen anar donant llargues, fins a manifestar que l'assumpte havia estat arxivat per falta de proves. Tot i que l'Audiència Provincial havia considerat que simplement hi havia hagut una "mera retención temporal del met?lico percibido, que podrá ser calificada de viciosa, desleal e incluso generadora de alguna suerte de responsabilidad, pero que no habr?a determinado la incorporación de aQuèl al patrimonio de los acusados", el Tribunal Suprem considera que sí va existir apropiació efectiva dels diners per part dels lletrats ja que "los letrados se hicieron cargo del importe de una indemnización, en el contexto de la actuación profesional que les había sido encomendada, que comprendía, asímismo, el deber de hacerlo llegar a sus clientes." L'atenuant aplicat és perquè els acusats, "antes de la celebración del juicio oral, ofrecieron a los denunciante y luego consignaron en el Juzgado la mayor pate de la indemnización recibida. Conducta esta que implica objetivamente la practica reparación del daño, que es lo que hace aplicable el precepto citado." (Sentència del Tribunal Suprem, Sala Penal, de 03-10-2003, RJ 20036377)

P L'Audiència Provincial de Granada absol un advocat que havia estat condemnat pel Jutjat Penal a la pena de 601,01 euros de multa i 3 mesos de suspensió de l'exercici de la professió d'advocat i costes de la Instància, per un delicte de deslleialtat professional per la manca d'interposició de recurs enfront d'una interlocutària que practicava l'embargament sobre l'immoble propietat de la seva clienta pel no pagament de la totalitat d'unes costes. L'absolució es produeix primer per prescripció, ja que considera l'Audiència que "aun cuando se considerase que la conducta gravemente negligente del acusado determinó finalmente la venta en pública subasta de la vivienda embargada a la Sra. Montserrat para el pago de las costas que se dicen indebidamente reclamadas (según la tesis de la acusación no se adeudaràan en su integridad, sino Sólo en un 50%), al tiempo de interponerse la querella el delito en cuesstión se hallaràan indudablemente prescrito, por el transcurso de més de tres años entre el auto de aprobación del remate (30 de abril de 1997) y la admisión a tràmite de la querella (5 de junio de 2001), sin que dicho plazo prescriptivo pudiera estimarse interrumpido por otro hecho o acto distinto de la iniciación del procedimiento contra el imputado, según el tenor literal expreso del art?culado 132,2." I en segon lloc per falta de proves, ja que "las pruebas practicadas en esta causa penal impiden afirmar con el necesario grado de seguridad que el Abogado Sr. Carlos Josí tuviera ocasión de interponer dicho recurso. Por el contrario, el relato de hechos probados de la sentencia ahora recurrida se limita a afirmar en este punto que "en el tràmite de la ejecución de la sentencia anteriormente citada (esto es, cuando la sentencia ya era firme), se personaron en nombre de Montserrat los acusados...". (Sentència de l'Audiència Provincial de Granada, secció 2a., de 14-05-2003, TSJiAP 2003620)

BIBLIOGRAFIA

s BONET NAVARRO, Josí; IVARS RUIZ, JoaQuèn; JUAN sónCHEZ, Ricardo; LLANOS PITARCH, Josí marça: Abogado y Procurador en la Ley de Enjuiciamiento Civil: Doctrina y jurisprudencia, Aranzadi (Pamplona), 2003.

s GAY MONTALVO, Eugeni i altres: Comentarios al Estatuto General de la abogacía Española, Civitas Ediciones, S.L. (Madrid), 2003.

s Rodríguez-PI?ERO Y BRAVO FERRER, Miguel: La Constitución Española y la abogacía, La Ley (Madrid), 5907/2003/Any XXIV, Doctrina (4 de desembre 2003).

s MULLERAT, Ramón: En defensa de la profesionalidad de la abogacía, La Ley (Madrid), 5947/2004/Any XXV, Doctrina (febrer 2004).

s MORENO LISO, Lourdes: Nueva delimitación de fondo de la libre prestación de servicios del abogado. Cometario a la TJCE de 11 de diciembre de 2003, Aranzadi Social (Pamplona), 75, 20/2003, presentación 2004.

s VI?UELAS ZAINOS, Ma. Teresa: Abogados en prácticas, ?Profesión regulada? Comentario a la Sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea de 13 de noviembre de 2003, Aranzadi Social (Pamplona), 76, 20/2003, presentación 2004.

s JIMÉNEZ ASENSIO, Rafael: Abogados, enseñanza del Derecho y Administración de Justicia (en torno a algunos problemas institucionales de la abogacía Española en el siglo XXI), RVAP (Bilbao), 67, Estudios (setembre-desembre 2003), pp. 187-252.